dissabte, 15 de desembre del 2012

CONCLUSIONS

Un cop acabades les practiques, cal fer una reflexió sobre tot el que he tingut  oportunitat d'aprendre durant aquest temps, així com els inconvenients amb els que m'he anat trobant.

Un dels inconvenients que em vaig trobar ja al començament, va ser de temporització, donat que he hagut de compaginar la meva feina de mestra  amb les practiques i això m’ha representat haver de fer-les després de l’horari laboral, els divendres, algun dimecres i la majoria dels dissabtes al matí dels mesos de setembre, octubre, novembre i desembre. Respecte al calendari l’he pogut acomplir tal i com estava previst, excepte una sessió que la recuperaré el dimecres dia 2 de gener.

Després d’aquesta apreciació, m’agradaria revisar la proposta del projecte. Com a objectiu general assolit, vull destacar que he pogut col·laborar i participar de forma activa en l’elaboració del disseny del Programa. Queda pendent la seva posada en pràctica.

Aquest disseny es fonamenta en el model constructivista, basat en la col·laboració i en les aportacions de tot l’equip del Centre i de la resta de professionals externs ( mestres,, metges, assistents socials...). Gràcies a aquest fet, s’han produït canvis i millores en gairebé tots els apartats tractats. Considero que el procés de treball ha estat guiat per la reflexió, la discussió i el consens de l’equip. Hem donat molta importància al context tant familiar com social per tal d’aconseguir la màxima implicació per part de tots els àmbits. Pel que jo he pogut copsar, la intervenció psicoeducativa  s’emmarca en una manera d’entendre l’assessorament des del model constructivista (que ha estat àmpliament descrit per autors com Bassedas, 1998; Huget, 1993; Coll, 1996; Monereo i Solé, 1996 i Solé, 1997) i participa de la visió que en supedita la seva raó de ser a la seva capacitat de promoure processos de canvi i millora en la pràctica psicopedagògica (Lago i Onrubia, 2008). També es nodreix de l’enfocament sistèmic d’Intervenció psicopedagògica, ja que es parteix d’una visió interactiva i global i es contempla la realitat del subjecte com a un procés d’interacció entre els diferents sistemes, tenint en compte la permeabilitat i canvis continus d’aquests. Recordant  així, el microsistema, el mesosistema i macrosistema de Bronfenbrenner (1987). Al mateix temps, integra aspectes de la Psicologia Positiva (Martin E.P. Seligman i Mihaly Csikszentmihaly, 2000) i de la psicologia de la Gestalt . Penso que en part, el fet que tingui aquesta fonamentació teòrica  es degut a que és un  Centre de nova creació i ha participat en projectes de subvencions amb fons europeus, la qual cosa ha requerit l’elaboració d’un projecte de centre molt pensat i reflexionat.
Amb les diferents sessions, he pogut conèixer de ben a prop, quines són les tasques de la psicopedagoga i he col·laborat en aquestes. He participat en les següents tasques: atendre als nens i a les seves famílies, a avaluar i a elaborar els diagnòstics dels casos (amb supervisió), a exposar, compartir i orientar els casos  i com es fa la coordinació amb tots els professionals involucrats. En resum, he conegut el protocol del Centre des de l’ inici del procés i he participat en la creació del programa i en la formació dels grups  d’habilitats socioemocionals.

Cal destacar que la psicopedagoga assumeix el rol de col·laboradora i facilitadora de recursos, a més m’ha orientat cap a una progressiva autonomia, fent-me assumir  la responsabilitat de les meves actuacions.

He trobat molt interessant la recollida d'informació inicial per poder guiar la intervenció, basada en les entrevistes realitzades, l’ observació directa  i la valoració psicoeducativa.

Ha estat necessari fer una anàlisi dels casos que són susceptibles a fer el programa. per tal de fer la proposta de grups. Aquelles sessions van ser molt interessants i productives ja que vam compartir molta informació i vaig tenir l’oportunitat de conèixer els aspectes més tècnics, com ara,  les proves, l'abordatge i  les actuacions que es duen a terme. Per altra banda, he pres consciència del grau de confidencialitat que legalment se li exigeix al Centre, aspecte que desconeixia i que considero molt important.

En relació a la metodologia i donat que es tracta d'un abordatge social i emocional s’ha considerat necessari iniciar la intervenció en petit grup, basant-se en la perspectiva constructivista, permetent així, l’elaboració d'un model de treball amb famílies que vagi més enllà dels casos individuals i s’estengui a la dinàmica de grups.

A l’hora de portar a terme el Pla d'Actuació hem anat seguint les fases previstes i ens ha quedat per fer l’organització general del programa, les activitats i recursos i la valoració i avaluació del programa.

Aquest Pràcticum, m’ha servit per aprendre tant aspectes teòrics com pràctics. M’ha ajudat a conèixer el dia a dia del Centre, l’organització de l’equip, la manera de treballar, el desenvolupament de les sessions i  la relació amb totes les persones que hi participen. Ha estat una experiència molt enriquidora i m’ha aportat el complement indispensable que ha d'acompanyar i refermar la teoria.

Per acabar dir que estic molt motivada per continuar la segona part, és a dir el Pràcticum II, amb la il·lusió de poder acabar de dissenyar el Programa i poder portar-ho a la pràctica.

diumenge, 9 de desembre del 2012

FINALITATS DEL PROGRAMA

Un cop analitzades les dades sobre els infants i adolescents, el context familiar i el context social  i amb el propòsit de posar en marxa processos a través dels quals es desenvolupin actituds, es construeixin valors i es practiquin habilitats per adquirir bons nivells de  competència emocional i social, establim les finalitats més importants  del programa:
Ø  Atendre als alumnes en grup reduït (4-5 alumnes) per tractar els problemes que presenten en l’àmbit comportamental i emocional.
Ø  Millorar el clima d’acceptació, afavorint la seva integració, motivació i autoestima.
Ø  Col·laborar de la  família en el procés d´ensenyament-aprenentatge.
Ø  Desenvolupar habilitats socials per poder establir intercanvis amb els altres i millorar les conductes interpersonals en la vida real.

Per tal d’elaborar el programa, hem de tenir en compte tres condicions que considerem molt importants. La primera és incloure formació pels pares en les tècniques aplicades en el programa i fins i tot, la possibilitat de participar en el programa. La segona és que els pares han d’adquirir el compromís d’aprendre a implementar aquestes tècniques amb els seus fills. I la darrera és que els infants i adolescents han de practicar aquestes habilitats en la vida real i així aprendre a internacionalitzar les conductes adquirides.

Per elaborar aquest apartat del programa ens hem reunit la psicopedagoga, la psicòloga i jo. Cada una de nosaltres ha fet la seva proposta i amb les aportacions de les tres hem fet la redacció. 

Penso que és molt gratificant treballar en equip i de forma significativa, tal com deia Ausubel, (1963) hem de partir de les idees prèvies i a partir d'aquestes enganxar els nous continguts, per tal d'assimilar-los i acomodar-los en les nostres estructures mentals.

dilluns, 3 de desembre del 2012

MOSTRA DE PROVES


L’Escala EDAH, d’Anna Farré i Juan Narbona (1998)  és una prova d'aplicació individual, d’una durada de 5 a 10 minuts i aplicable a nens i nenes de 6 a 12 anys (de primer a sisè de primària). La seva avaluació es realitza mitjançant dues àrees, amb un qüestionari de 20 ítems que han de ser contestats pel professor-tutor.

Aquest  EDAH correspon al Cas 1



Aquesta prova la he valorat amb supervisió de la Psicopedagoga, tenint en compte , que el risc moderat es troba entre el percentil 90 i 94  i el risc elevat és a partir del  percentil 95 . 

En el cas presentat observem, per tant, que les àrees d’hiperactivitat, trastorn de conducta i hiperactivitat+Déficit d’atenció juntes es troben fora de l’interval considerat de risc, però veiem que la puntuació dels ítems referents al DA sol, ens porten a obtenir una puntuació que situa aquest cas en un percentil 95, és a dir, dins del que es considera “RISC ELEVAT”.
D’altra banda, de les primeres àrees esmentades, malgrat estar considerades “SENSE RISC”, cal tenir en compte que les de TC i H+DA es troben al límit amb el que es considera “RISC MODERAT”.
Finalment, l’àrea H, malgrat situar-se en el percentil 65 i no estar considerada de risc, no s’ha d’obviar, doncs també s’haurà de tenir en compte en avaluacions posteriors.

La Psicopedagoga em comenta que aquesta prova no és l’únic instrument d’avaluació i que s’utilitza en una primera fase com a screening per elaborar hipòtesi de diagnòstic o per valorar i fer el seguiment dels efectes terapèutics. És molt senzilla de passar i valorar, permet fer una valoració ràpida quantitativa i la subclasificació permet també donar orientacions en base a una avaluació qualitativa.  

La Psicopedagoga em comenta que aquesta prova no és l’únic instrument d’avaluació i que s’utilitza en una primera fase com a screening per elaborar hipòtesi de diagnòstic o per valorar i fer el seguiment dels efectes terapèutics. És molt senzilla de passar i valorar, permet fer una valoració ràpida quantitativa i la subclasificació permet també donar orientacions en base a una avaluació qualitativa.  

Aquestes dues mostres corresponen a les escales de Conners, passades al mateix cas. Per obtenir l’índex de  Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat es calculen els resultats i es traslladen a les taula diagnòstica del DSM-IV




















A l'igual que les proves anteriors aquestes ens aporten informació per fer hipòtesi sobre el diagnòstic.
Després d’ explicar-me com es valoren,  em comenta que les observacions i entrevistes amb el nen, les entrevistes amb els pares i amb els professors, tenen un pes molt important en el diagnòstic.
En el cas del nen s’observa la seva conducta, si la seva actitud és participativa, si és correcte en les intervencions, la manera d’expressar-se i la seva opinió en vers al centre escolar i a la seva família.
En el cas de la família ens interessa la informació relativa a les característiques que presenta el seu fill, la freqüència amb la que realitza les conductes no adequades i els problemes que presenten en l’entorn familiar: com està estructurada la família, si existeixen límits i normes clars, la comunicació entre els diferents membres...
Per últim en les entrevistes amb els professors del centre escolar, necessitem informació de les dificultats del nen en el centre. Es sol·liciten les dades sobre el nen a nivell acadèmic, social i emocional.

Una altra mostra de proves realitzades, el test de Bender,  en aquest cas,  correspon al número 4



Aquestes són les etiquetes presentades





















La Psicopedagoga m’ha deixat el llibre del Test Guestàltico de Bender , m’ha fet arribar uns apunts seus per interpretar aquesta prova i m’ha recomanat una presentació amb slideshare molt gràfica i senzilla:

 http://www.slideshare.net/dratorres/test-gestaltico-visomotor-bender-7-presentation




dissabte, 1 de desembre del 2012

FORMACIÓ DE GRUPS


Per tal d'elaborar la formació dels grups i a partir de l’anàlisi dels casos, destaquem els trets generals que corresponen a les edats de 7 a 13-14 anys,  en relació  a les habilitats socials, detallant els aspectes més rellevants que identifiquen de forma global a la majoria dels nois i noies d'aquestes edats, tenint en compte que hi ha nois i noies que s’endarrereixen o s’avancen en el seu desenvolupament i amb el propòsit de que sigui flexible i orientador.


  -     Interacció constant amb el medi culturalment organitzat.
-       Formació progressiva de la seva identitat.
-       Conducta reflexiva i autocontrol emocional.
-       Més estructuració en els processos mentals
-       Menys egocentrisme i més conscienciació de les necessites i drets dels altres.
-       Més curiositat ambiental i socialització.
-       Despreniment progressiu dels pares.
-       Més independència personal.
-       Relacions noves i activitats de grup.
-       Estructuració del joc col·lectiu i major capacitat d’adaptació.
-       Utilització del llenguatge per la comunicació i comprensió.
-       Augmenten les relacions entre iguals i la vida social.
-       L’amistat comença a tenir importància.
-       Ell grup té molta rellevància, es generen les normes socials i rols dins del grup.
-       Es comencen a comparar amb els demés i s’adonen de les seves limitacions.
-     Pot aparèixer el patiment en silenci (por, timidesa, angoixa, inseguretat, inferioritat,        menyspreu, culpa, solitud)
-       Reconeixement de la causa o la situació de l’altre.
-       Comparació d’experiències pròpies en situacions semblants.
-       Comprensió dels altres afavorint la convivència i la relació social.
-       Valoració de les creences dels altres.
-       Substitueixen les agressions físiques per agressions verbals (insults, burles...).
-       Necessiten seguretat emocional, ser ben tractats i que els defensin, estimar i que els estimin.

El contingut l’he elaborat a partir de les aportacions de diferents autors com Rafael Bisquerra (2003), Agnés Renom (2003), Anna Carpena (2001) i Sílvia Palou (2004).


Hem acordat que es faran dos grups:
Grup 1:
Format pels casos: 1, 2, 3 i 4. Hem considerat que a part de estar afectats pel TDAH, les seves edats estan entre els 7 i els 10 anys.

Grup 2: Format pels casos: 5, 6, 7 i 8. Hem considerat que a part de estar afectats pel TDAH, les seves edats estan entre els 11 i els 14 anys.

De tota manera, en les sessions inicials del Programa observarem el bon funcionament del grup i si cal es farà una nova  proposta.

dilluns, 26 de novembre del 2012

PROTECCIÓ DE DADES

Hem considerat que la protecció de dades és  un tema molt  important i força desconegut, és per això que hi  hem dedicat una bona estona, primer parlant-ne i després he buscat informació per tal de clarificar la legislació.

La llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD) és una llei orgànica que té com objectiu garantir i protegir les dades personals, les llibertats públiques i els drets fonamentals de les persones físiques, i especialment la seva intimitat i privadesa personal i familiar. Fou aprovada a les Corts espanyoles el 13 de desembre del 1999. Aquesta llei es desenvolupa fonamentada en l'article 18 de la Constitució espanyola de 1978, sobre el dret a la intimitat familiar i personal; i el secret de les comunicacions.
Aquesta llei afecta a totes les dades que fan referència a persones físiques registrades sobre qualsevol suport, informàtic o no. Queden exempts del compliment d'aquesta normativa aquelles dades recollides per a ús domèstic, les matèries classificades de l'estat i aquells fitxers que recullen dades sobre terrorisme i altres formes de delinqüència organitzada (no simple delinqüència).
A partir d'aquesta llei es varen formar l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, d'àmbit estatal, i l'Agència Catalana de Protecció de Dades, en l'àmbit de Catalunya, que vetllen pel compliment d'aquesta normativa.
Nivell mitjà
  • Infraccions administratives o penals.
  • Hisenda pública.
  • Serveis Financers.
  • Solvència patrimonial i crèdits.
  • Avaluació de la personalitat.
Nivell Mitjà: fitxers que continguin, a més de les anteriors, dades relatives a la comissió d'infraccions administratives o penals, hisenda pública, serveis financers i aquells corresponents a la prestació de serveis de solvència i crèdit. Generalment, però s'entén que estarem davant dades de nivell mitjà quant aquestes permetin fer una valoració d'entorn social i psicològic de la persona, més enllà de la seva simple identificació.


dimecres, 21 de novembre del 2012

ANÀLISI DELS CASOS PROPOSATS



CARACTERÍSTIQUES PREDOMINANTS I MOTIUS DE PREOCUPACIÓ  DELS DIFERENTS CASOS

En general predomina l’ impulsivitat manifestada en les relacions. Quant més petits, més es mostra en forma  d'agressivitat.

CASOS 1, 2,3 i 6:  Conflictius per agressivitat. Subtipus predominant hiperactiu- impulsiu.

CASOS 2 I 4: Inatenció,. Subtipus predominat inatent

CAS 8:  Logopèdia hi ha molta preocupació per les males relacions. Subtipus predominant combinat.

CAS 7:  Molt tímid. Víctima de bullying. Subtipus predominat inatent.

CAS 1: Hi ha molta preocupació per les baralles que té. Subtipus predominant combinat.

CAS 4 : No està integrat. Subtipus predominant hiperactiu- impulsiu.
  
DEMANDA

CASOS: 1, 4 i 8: Reben atenció de logopèdia. No hi ha hagut demanda a nivell de conducta. 
DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT

El procediment per a establir el diagnòstic en el Centre ha estat:
·         Valoració psicològica.
·         Valoració mèdica.
·         Valoració psicopedagògica.

Es recomana que el tractament sigui combinat, ja que és el que ha demostrat més efectivitat. Els components són els següents:

·         Informació i estratègies per a pares, professors i infants
·         Tractament farmacològic per fer remetre els símptomes bàsics dels trastorn  prescrit pel neuropediatra o psiquiatra.
·         Tractament amb teràpia psicopedagògica per millorar les habilitats acadèmiques i el comportament.

El procés per a realitzar el diagnòstic és molt acurat i s’ha de determinar clarament quina és la condició de l’infant a nivell físic, emocional i d'aprenentatge  descartant així altres causes del seu comportament o baix rendiment escolar que en els seus inicis poden semblar un TDAH.
Els requisits diagnòstics previs són els que estableix el DSM IV:
  • o      Intensitat i freqüència
  • o     Aparició abans dels 7 anys
  • o      Durant més de 6 mesos
  • o      En més d’un ambient
  • o       Repercuteix negativament en la vida quotidiana.

El diagnòstic ofereix als pares i als mestres la informació necessària per conèixer què poden esperar de l’infant i com se li ha d'ajudar.

PROVES PASSADES

Es passen projectius (HTP, Bender)  a més de les  entrevistes nen/pares/tutor. No es passen proves especifiques per HHSS. El Centre no disposa de proves objectives que avaluïn només les HHSS.

Tot i que no s'han utilitzat , hi ha una prova que avalua habilitats socials i emocionals: CBCL (Child Behavior Checklist).

Es fan servir algunes proves del Protocol d’Avaluació General i Específica dels Transtorns per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAs) del grup Alborh-Cohs que inclou Qüestionaris, Inventaris, Escales i Registres.



Aquestes darreres sessions hem continuat amb l'anàlisi dels casos per tal de fer la proposta de grups. Han estat molt interessants i productives ja que hem compartit molta informació i mica en mica em vaig familiaritzant amb la nomenclatura, les proves, l'abordatge i  les actuacions que es duen a terme.

La meva funció ha estat d'observació i seguiment en alguns casos i en altres he treballat de manera autònoma amb supervisió. Totes aquestes graelles d'informació les he elaborat a partir de les dades recollides en les sessions compartides. Un cop finalitzades les hi enviat al Centre i un cop donat el vist-i-plau ho he publicat al bloc. 

La Psicopedagoga del Centre insisteix molt en la confidencialitat de les dades i ens recorda que se l'hi exigeix un nivell 3 de seguretat. 



diumenge, 18 de novembre del 2012

RESUM DELS CASOS SUSCEPTIBLES A REALITZAR EL PROGRAMA

Amb la Psicopedagoga i la Psicòloga del Centre hem elaborat un resum amb la informació bàsica dels casos que són susceptibles a fer el programa.

CAS 1

Dades familiars
Té 6 anys i 10 mesos, viu amb els pares i té un germà més petit.
Dades escolars
Està cursant Segon de Primària, a l’escola El comportament d’aquest nen resulta molest i sovint preocupa molt per les manifestacions d’agressivitat, tant a l’aula com dins el marc familiar. Aquest comportament disruptiu fa que la família i l’escola demani ajut professional.
Dades mèdiques
Mostra inatenció , impulsivitat i agressivitat. El seu caràcter impulsiu li ocasiona dificultats alhora d’establir relacions socials. Es relaciona més amb els grans que amb els de la seva edat. Amb els més petits, es baralla freqüentment.

Proves realitzades
Projectius (HTP, Bender)
Entrevistes nen/pares/tutors
Observació directa

Diagnòstic i Tractament
TDAH (fet per un altre Centre)
Tractament psicològic  amb intervenció psicoterapèutica i logopèdica.

CAS 2

Dades familiars

Té 9 anys, viu amb els pares i té una germana petita.

Dades escolars
Es mostrava molt impulsiu però no agressiu.
Sempre volia parlar, no respectava el torn, interrompia,…
Molestava molt als companys per la inatenció.
Ha millorat la relació amb els companys des de que es medica.
Dades mèdiques
Pren medicació

Proves realitzades
Projectius (HTP, Bender)
Entrevistes nen/pares/tutors
Escales informades per pares, educadors o el mateix nen.
Observació directa.
Diagnòstic i Tractament
TDAH  (fet pel Centre)
Tractament multimodal: psicològic  i farmacològic.

CAS 3

Dades familiars
Té  9 anys i 9 mesos, els pares estan separats  i té un germà més gran.
Dades escolars
Molesta constantment i interromp la dinàmica de classe.
Els resultats acadèmics no se n’han ressentit fins ara, però les amistats sí.
Ell vol tenir amics, però no sap relacionar-se i de seguida reacciona agressivament. Aquest fet fa que la resta de companys el rebutgin i s’allunyin.
Des de que pren medicació ha minvat la seva impulsivitat i ja no agredeix tant, però ho ha estat fent durant molts anys.
Mostra bones capacitats.
Dades mèdiques
Pren medicació des de fa poc temps, encara està en procés d’ajustament,  es noten canvis importants:  ha reduït l’ impulsivitat i l’agressivitat.

Proves realitzades
Projectius (HTP, Bender)
Entrevistes nen/pares/tutors
Escales informades per pares, educadors o el mateix nen.
Observació directa.

Diagnòstic i Tractament
TDAH  (fet pel Centre)
Tractament multimodal :psicològic, farmacològic i psicopedagògic.

CAS 4
Dades familiars
Té 10 anys, família immigrada, viu amb els pares i té dos germans més.
Dades escolars
Està cursant cinquè de Primària, a l’escola pensen que el fet de no tenir els hàbits d’higiene ben assolits i presentar conductes disruptives freqüents fa que hi hagi rebuig entre els companys. El comportament d’aquest nen resulta molest i sovint preocupa molt per les manifestacions d’agressivitat, tant a l’aula com dins el marc familiar. Aquest comportament disruptiu fa que la família i l’escola demani ajut professional.
Dades mèdiques
Mostra inatenció , impulsivitat i agressivitat. El seu caràcter impulsiu li ocasiona dificultats alhora d’establir relacions socials.

Proves realitzades
Projectius (HTP, Bender)
Entrevistes nen/pares/tutor
Escales informades per pares, educadors o el mateix nen.
Observació directa.

Diagnòstic i Tractament
TDAH (fet pel Centre)
Tractament multimodal :psicològic  i psicopedagògic.

CAS 5
Dades familiars
Té 11 anys ,viu amb els pares i té dues germanes més.
Dades escolars
Està cursant sisè de Primària. Manifesta comportament impulsiu i poc controlat, tant a l’aula com dins el marc familiar. Té tendència a ajuntar-se amb companys conflictius, amb actituds agressives i de risc.
Dades mèdiques
Mostra inatenció , impulsivitat i agressivitat. El seu caràcter impulsiu li ocasiona dificultats alhora d’establir relacions socials.

Proves realitzades
Projectius (HTP, Bender)
Entrevistes nen/pares/tutor
Escales informades per pares, educadors o el mateix nen.
Observació directa.

Diagnòstic i Tractament
TDAH  (fet pel Centre)
Tractament multimodal :psicològic  i psicopedagògic.


CAS 6
Dades familiars

Té 12 anys, viu amb els pares i està cursant 1r. d’ESO, viu amb els pares i no té germans

Dades escolars
Té molts conflictes amb els companys, li costa molt relacionar-se si no és agressivament.
Dades mèdiques
No tenim encara aquesta informació

Proves realitzades

Entrevistes nen/pares/tutor
Observació directa.

Diagnòstic i Tractament
TDAH , fet per un altre Centre
Tractament:psicològic  amb intervenció psicoterapèutica.


CAS 7
Dades familiars
Té 13 anys i fa 2n d’ESO, viu amb els pares i no té germans.
Dades escolars
Es mostra molt tímid i impulsiu però mai té conflictes amb els companys.
Ha incorporat més habilitats i es relaciona millor.

Dades mèdiques
Víctima de bullying
Proves realitzades

Entrevistes nen/pares/tutor

Observació directa.

S’ha treballat l’aprendre a relacionar-se.
Diagnòstic i Tractament
TDA, fet per un altre Centre.
Tractament multimodal :psicològic  i psicopedagògic.

CAS 8
Dades familiars
Té  14 anys i fa Tercer d’ESO, viu amb els pares i té germans grans.
Dades escolars
Mostra dificultats per relacionar-se i sembla que s’ajunta amb companys que no li afavoreixen.
Dades mèdiques


Proves realitzades
Entrevistes nen/pares/tutor
Observació directa.

Diagnòstic i Tractament
TDAH , fet per un altre Centre.
Tractament :psicològic  amb intervenció psicoterapèutica i logopèdica.