CONCLUSIONS

Un cop acabades les practiques, cal fer una reflexió sobre tot el que he tingut  oportunitat d'aprendre durant aquest temps, així com els inconvenients amb els que m'he anat trobant.

Un dels inconvenients que em vaig trobar ja al començament, va ser de temporització, donat que he hagut de compaginar la meva feina de mestra  amb les practiques i això m’ha representat haver de fer-les després de l’horari laboral, els divendres, algun dimecres i la majoria dels dissabtes al matí dels mesos de setembre, octubre, novembre i desembre. Respecte al calendari l’he pogut acomplir tal i com estava previst, excepte una sessió que la recuperaré el dimecres dia 2 de gener.

Després d’aquesta apreciació, m’agradaria revisar la proposta del projecte. Com a objectiu general assolit, vull destacar que he pogut col·laborar i participar de forma activa en l’elaboració del disseny del Programa. Queda pendent la seva posada en pràctica.

Aquest disseny es fonamenta en el model constructivista, basat en la col·laboració i en les aportacions de tot l’equip del Centre i de la resta de professionals externs ( mestres,, metges, assistents socials...). Gràcies a aquest fet, s’han produït canvis i millores en gairebé tots els apartats tractats. Considero que el procés de treball ha estat guiat per la reflexió, la discussió i el consens de l’equip. Hem donat molta importància al context tant familiar com social per tal d’aconseguir la màxima implicació per part de tots els àmbits. Pel que jo he pogut copsar, la intervenció psicoeducativa  s’emmarca en una manera d’entendre l’assessorament des del model constructivista (que ha estat àmpliament descrit per autors com Bassedas, 1998; Huget, 1993; Coll, 1996; Monereo i Solé, 1996 i Solé, 1997) i participa de la visió que en supedita la seva raó de ser a la seva capacitat de promoure processos de canvi i millora en la pràctica psicopedagògica (Lago i Onrubia, 2008). També es nodreix de l’enfocament sistèmic d’Intervenció psicopedagògica, ja que es parteix d’una visió interactiva i global i es contempla la realitat del subjecte com a un procés d’interacció entre els diferents sistemes, tenint en compte la permeabilitat i canvis continus d’aquests. Recordant  així, el microsistema, el mesosistema i macrosistema de Bronfenbrenner (1987). Al mateix temps, integra aspectes de la Psicologia Positiva (Martin E.P. Seligman i Mihaly Csikszentmihaly, 2000) i de la psicologia de la Gestalt . Penso que en part, el fet que tingui aquesta fonamentació teòrica  es degut a que és un  Centre de nova creació i ha participat en projectes de subvencions amb fons europeus, la qual cosa ha requerit l’elaboració d’un projecte de centre molt pensat i reflexionat.

Amb les diferents sessions, he pogut conèixer de ben a prop, quines són les tasques de la psicopedagoga i he col·laborat en aquestes. He participat en les següents tasques: atendre als nens i a les seves famílies, a avaluar i a elaborar els diagnòstics dels casos (amb supervisió), a exposar, compartir i orientar els casos  i com es fa la coordinació amb tots els professionals involucrats. En resum, he conegut el protocol del Centre des de l’ inici del procés i he participat en la creació del programa i en la formació dels grups  d’habilitats socioemocionals.

Cal destacar que la psicopedagoga assumeix el rol de col·laboradora i facilitadora de recursos, a més m’ha orientat cap a una progressiva autonomia, fent-me assumir  la responsabilitat de les meves actuacions.

He trobat molt interessant la recollida d'informació inicial per poder guiar la intervenció, basada en les entrevistes realitzades, l’ observació directa  i la valoració psicoeducativa.

Ha estat necessari fer una anàlisi dels casos que són susceptibles a fer el programa. per tal de fer la proposta de grups. Aquelles sessions van ser molt interessants i productives ja que vam compartir molta informació i vaig tenir l’oportunitat de conèixer els aspectes més tècnics, com ara,  les proves, l'abordatge i  les actuacions que es duen a terme. Per altra banda, he pres consciència del grau de confidencialitat que legalment se li exigeix al Centre, aspecte que desconeixia i que considero molt important.

En relació a la metodologia i donat que es tracta d'un abordatge social i emocional s’ha considerat necessari iniciar la intervenció en petit grup, basant-se en la perspectiva constructivista, permetent així, l’elaboració d'un model de treball amb famílies que vagi més enllà dels casos individuals i s’estengui a la dinàmica de grups.

A l’hora de portar a terme el Pla d'Actuació hem anat seguint les fases previstes i ens ha quedat per fer l’organització general del programa, les activitats i recursos i la valoració i avaluació del programa.

Aquest Pràcticum, m’ha servit per aprendre tant aspectes teòrics com pràctics. M’ha ajudat a conèixer el dia a dia del Centre, l’organització de l’equip, la manera de treballar, el desenvolupament de les sessions i  la relació amb totes les persones que hi participen. Ha estat una experiència molt enriquidora i m’ha aportat el complement indispensable que ha d'acompanyar i refermar la teoria.

Per acabar dir que estic molt motivada per continuar la segona part, és a dir el Pràcticum II, amb la il·lusió de poder acabar de dissenyar el Programa i poder portar-ho a la pràctica.

FINALITATS DEL PROGRAMA

Un cop analitzades les dades sobre els infants i adolescents, el context familiar i el context social  i amb el propòsit de posar en marxa processos a través dels quals es desenvolupin actituds, es construeixin valors i es practiquin habilitats per adquirir bons nivells de  competència emocional i social, establim les finalitats més importants  del programa:

Ø  Atendre als alumnes en grup reduït (4-5 alumnes) per tractar els problemes que presenten en l’àmbit comportamental i emocional.

Ø  Millorar el clima d’acceptació, afavorint la seva integració, motivació i autoestima.

Ø  Col·laborar de la  família en el procés d´ensenyament-aprenentatge.

Ø  Desenvolupar habilitats socials per poder establir intercanvis amb els altres i millorar les conductes interpersonals en la vida real.

Per tal d’elaborar el programa, hem de tenir en compte tres condicions que considerem molt importants. La primera és incloure formació pels pares en les tècniques aplicades en el programa i fins i tot, la possibilitat de participar en el programa. La segona és que els pares han d’adquirir el compromís d’aprendre a implementar aquestes tècniques amb els seus fills. I la darrera és que els infants i adolescents han de practicar aquestes habilitats en la vida real i així aprendre a internacionalitzar les conductes adquirides.

Per elaborar aquest apartat del programa ens hem reunit la psicopedagoga, la psicòloga i jo. Cada una de nosaltres ha fet la seva proposta i amb les aportacions de les tres hem fet la redacció. 

Penso que és molt gratificant treballar en equip i de forma significativa, tal com deia Ausubel, (1963) hem de partir de les idees prèvies i a partir d'aquestes enganxar els nous continguts, per tal d'assimilar-los i acomodar-los en les nostres estructures mentals.

MOSTRA DE PROVES

L’Escala EDAH, d’Anna Farré i Juan Narbona (1998)  és una prova d'aplicació individual, d’una durada de 5 a 10 minuts i aplicable a nens i nenes de 6 a 12 anys (de primer a sisè de primària). La seva avaluació es realitza mitjançant dues àrees, amb un qüestionari de 20 ítems que han de ser contestats pel professor-tutor.

Aquest  EDAH correspon al Cas 1

Aquesta prova la he valorat amb supervisió de la Psicopedagoga, tenint en compte , que el risc moderat es troba entre el percentil 90 i 94  i el risc elevat és a partir del  percentil 95 . 

En el cas presentat observem, per tant, que les àrees d’hiperactivitat, trastorn de conducta i hiperactivitat+Déficit d’atenció juntes es troben fora de l’interval considerat de risc, però veiem que la puntuació dels ítems referents al DA sol, ens porten a obtenir una puntuació que situa aquest cas en un percentil 95, és a dir, dins del que es considera “RISC ELEVAT”.

D’altra banda, de les primeres àrees esmentades, malgrat estar considerades “SENSE RISC”, cal tenir en compte que les de TC i H+DA es troben al límit amb el que es considera “RISC MODERAT”.

Finalment, l’àrea H, malgrat situar-se en el percentil 65 i no estar considerada de risc, no s’ha d’obviar, doncs també s’haurà de tenir en compte en avaluacions posteriors.

La Psicopedagoga em comenta que aquesta prova no és l’únic instrument d’avaluació i que s’utilitza en una primera fase com a screening per elaborar hipòtesi de diagnòstic o per valorar i fer el seguiment dels efectes terapèutics. És molt senzilla de passar i valorar, permet fer una valoració ràpida quantitativa i la subclasificació permet també donar orientacions en base a una avaluació qualitativa.  

La Psicopedagoga em comenta que aquesta prova no és l’únic instrument d’avaluació i que s’utilitza en una primera fase com a screening per elaborar hipòtesi de diagnòstic o per valorar i fer el seguiment dels efectes terapèutics. És molt senzilla de passar i valorar, permet fer una valoració ràpida quantitativa i la subclasificació permet també donar orientacions en base a una avaluació qualitativa.  

Aquestes dues mostres corresponen a les escales de Conners, passades al mateix cas. Per obtenir l’índex de  Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat es calculen els resultats i es traslladen a les taula diagnòstica del DSM-IV

A l'igual que les proves anteriors aquestes ens aporten informació per fer hipòtesi sobre el diagnòstic.

Després d’ explicar-me com es valoren,  em comenta que les observacions i entrevistes amb el nen, les entrevistes amb els pares i amb els professors, tenen un pes molt important en el diagnòstic.

En el cas del nen s’observa la seva conducta, si la seva actitud és participativa, si és correcte en les intervencions, la manera d’expressar-se i la seva opinió en vers al centre escolar i a la seva família.

En el cas de la família ens interessa la informació relativa a les característiques que presenta el seu fill, la freqüència amb la que realitza les conductes no adequades i els problemes que presenten en l’entorn familiar: com està estructurada la família, si existeixen límits i normes clars, la comunicació entre els diferents membres...

Per últim en les entrevistes amb els professors del centre escolar, necessitem informació de les dificultats del nen en el centre. Es sol·liciten les dades sobre el nen a nivell acadèmic, social i emocional.

Una altra mostra de proves realitzades, el test de Bender,  en aquest cas,  correspon al número 4

Aquestes són les etiquetes presentades

La Psicopedagoga m’ha deixat el llibre del Test Guestàltico de Bender , m’ha fet arribar uns apunts seus per interpretar aquesta prova i m’ha recomanat una presentació amb slideshare molt gràfica i senzilla:

 http://www.slideshare.net/dratorres/test-gestaltico-visomotor-bender-7-presentation

FORMACIÓ DE GRUPS

Per tal d'elaborar la formació dels grups i a partir de l’anàlisi dels casos, destaquem els trets generals que corresponen a les edats de 7 a 13-14 anys,  en relació  a les habilitats socials, detallant els aspectes més rellevants que identifiquen de forma global a la majoria dels nois i noies d'aquestes edats, tenint en compte que hi ha nois i noies que s’endarrereixen o s’avancen en el seu desenvolupament i amb el propòsit de que sigui flexible i orientador.

  -     Interacció constant amb el medi culturalment organitzat.

-       Formació progressiva de la seva identitat.

-       Conducta reflexiva i autocontrol emocional.

-       Més estructuració en els processos mentals

-       Menys egocentrisme i més conscienciació de les necessites i drets dels altres.

-       Més curiositat ambiental i socialització.

-       Despreniment progressiu dels pares.

-       Més independència personal.

-       Relacions noves i activitats de grup.

-       Estructuració del joc col·lectiu i major capacitat d’adaptació.

-       Utilització del llenguatge per la comunicació i comprensió.

-       Augmenten les relacions entre iguals i la vida social.

-       L’amistat comença a tenir importància.

-       Ell grup té molta rellevància, es generen les normes socials i rols dins del grup.

-       Es comencen a comparar amb els demés i s’adonen de les seves limitacions.

-     Pot aparèixer el patiment en silenci (por, timidesa, angoixa, inseguretat, inferioritat,        menyspreu, culpa, solitud)

-       Reconeixement de la causa o la situació de l’altre.

-       Comparació d’experiències pròpies en situacions semblants.

-       Comprensió dels altres afavorint la convivència i la relació social.

-       Valoració de les creences dels altres.

-       Substitueixen les agressions físiques per agressions verbals (insults, burles...).

-       Necessiten seguretat emocional, ser ben tractats i que els defensin, estimar i que els estimin.

El contingut l’he elaborat a partir de les aportacions de diferents autors com Rafael Bisquerra (2003), Agnés Renom (2003), Anna Carpena (2001) i Sílvia Palou (2004).

Hem acordat que es faran dos grups:

Grup 1:

Format pels casos: 1, 2, 3 i 4. Hem considerat que a part de estar afectats pel TDAH, les seves edats estan entre els 7 i els 10 anys.

Grup 2: Format pels casos: 5, 6, 7 i 8. Hem considerat que a part de estar afectats pel TDAH, les seves edats estan entre els 11 i els 14 anys.

De tota manera, en les sessions inicials del Programa observarem el bon funcionament del grup i si cal es farà una nova  proposta.