Ja gairebé acabem
la segona part del Pràcticum ... A les portes de finalitzar una tasca que ha
estat per sobre de tot, molt enriquidora!!
M’agradaria
agrair tant a la tutora externa com a la
resta de l’equip del Centre de Pràctiques
la seva col·laboració constant i les possibilitats per aprendre que
m’han anat facilitant en les diferents sessions. Al mateix temps, remarcar l’
impuls de la tutora de l’UOC per dur a
terme el projecte i les aportacions, avisos i seguiment que fan que et sentits
recolzada i acompanyada en tot el procés.
Abans d’aprofundir
en la valoració, voldria fer esment de l’inconvenient que m’ha representat
haver de compaginar la vida laboral amb les pràctiques però encara que
esgotador, ha valgut la pena!!
Després d’aquesta apreciació,
m’agradaria revisar la proposta del projecte. Com a objectiu general assolit,
vull destacar que he pogut col·laborar i participar de forma activa en
l’elaboració del disseny del Programa i acabar-lo. A trets generals, hem
dissenyat vint sessions, (en forma de fitxes) per a infants, quatre per a pares
i una per a mestres amb els objectius corresponents, les activitats, les
orientacions i recursos, algunes propostes i orientacions i un apartat teòric a
mode de notes orientatives.
Poder participar en un projecte que vol
ajudar a millorar les habilitats socioemocionals en els infants afectats de
TDAH m’ha portat a reflexionar sovint sobre la tasca que hem de desenvolupar
els Psicopedagogs en aquest àmbit i les mancances que existeixen. Però també
m’ha facilitat comprendre i aprofundir en el coneixement tant teòric com
pràctic dels infants i adolescents diagnosticats de dèficit atencional i amb mancances
respecte a les habilitats socials i emocionals.
Aquest projecte ha generat la necessitat
de treballar des d’un punt de vista cooperatiu i col·laboratiu entre totes les persones que participen en
aquest programa: equip del Centre, famílies, escola i altres professionals.
El procés de treball ha estat en tot
moment compartit i basat en la reflexió, la discussió, la il·lusió , la flexibilitat i els acords de l’equip.
També m’ha agradat, paral·lelament poder
apropar-me als infants des d’un camp diferent al que jo treballo, ja que
he presenciat com es realitza una intervenció molt més individualitzada i atencional
(actuacions que jo trobo a faltar en molts moments en la meva tasca com a
docent).
Tanmateix, he pogut observar i aprendre
la dinàmica d’un Centre Privat, l’atenció tant a nens i adolescents com a famílies i la planificació i preparació
de tot el sistema. Val a dir que, he tingut la gran sort d’estar envoltada de
grans professionals que senten, valoren i creuen en aquesta professió i en el projecte que duen a terme.
M’agradaria també deixar constància de
que l’ús del bloc, com a eina comunicativa i reflexiva del dia a dia, m’ha
ajudat a compartir idees i nodrir-me d’altres. És aquí on es troba la clau de
la construcció del pensament i com anem construïm les idees.
Per acabar, mostrar la meva satisfacció
personal d’haver dissenyat i acabat un programa que pensem que és totalment
viable i que tot i que per raons econòmiques no s’ha pogut posar en marxa
aquest curs (tal i com estava previst)
s’està planificant la seva aplicació el curs vinent.
