Un dels inconvenients que em vaig trobar
ja al començament, va ser de temporització, donat que he hagut de compaginar la
meva feina de mestra amb les practiques i
això m’ha representat haver de fer-les després de l’horari laboral, els
divendres, algun dimecres i la majoria dels dissabtes al matí dels mesos de
setembre, octubre, novembre i desembre. Respecte al calendari l’he pogut acomplir
tal i com estava previst, excepte una sessió que la recuperaré el dimecres dia
2 de gener.
Després d’aquesta apreciació,
m’agradaria revisar la proposta del projecte. Com a objectiu general assolit,
vull destacar que he pogut col·laborar i participar de forma activa en
l’elaboració del disseny del Programa. Queda pendent la seva posada en
pràctica.
Aquest disseny es
fonamenta en el model constructivista, basat en la col·laboració i en les
aportacions de tot l’equip del Centre i de la resta de professionals externs (
mestres,, metges, assistents socials...). Gràcies a aquest fet, s’han produït
canvis i millores en gairebé tots els apartats tractats. Considero que el
procés de treball ha estat guiat per la reflexió, la discussió i el consens de
l’equip. Hem donat molta importància al context tant familiar com social per
tal d’aconseguir la màxima implicació per part de tots els àmbits. Pel que jo
he pogut copsar, la intervenció psicoeducativa s’emmarca en una manera d’entendre
l’assessorament des del model constructivista (que ha estat àmpliament descrit
per autors com Bassedas, 1998; Huget, 1993; Coll, 1996; Monereo i Solé, 1996 i
Solé, 1997) i participa de la visió que en supedita la seva raó de ser a la
seva capacitat de promoure processos de canvi i millora en la pràctica psicopedagògica
(Lago i Onrubia, 2008). També es nodreix de l’enfocament sistèmic d’Intervenció
psicopedagògica, ja que es parteix d’una visió interactiva i global i es
contempla la realitat del subjecte com a un procés d’interacció entre els
diferents sistemes, tenint en compte la permeabilitat i canvis continus
d’aquests. Recordant així, el
microsistema, el mesosistema i macrosistema de Bronfenbrenner (1987). Al mateix
temps, integra aspectes de la Psicologia Positiva (Martin E.P. Seligman i
Mihaly Csikszentmihaly, 2000) i de la psicologia de la Gestalt . Penso que en
part, el fet que tingui aquesta fonamentació teòrica es degut a que és un Centre de nova creació i ha participat en
projectes de subvencions amb fons europeus, la qual cosa ha requerit l’elaboració
d’un projecte de centre molt pensat i reflexionat.
Amb les diferents sessions, he
pogut conèixer de ben a prop, quines són les tasques de la psicopedagoga i he col·laborat
en aquestes. He participat en les següents tasques: atendre als nens i a les
seves famílies, a avaluar i a elaborar els diagnòstics dels casos (amb
supervisió), a exposar, compartir i orientar els casos i com es fa la coordinació amb tots els professionals
involucrats. En resum, he conegut el
protocol del Centre des de l’ inici del procés i he participat en la creació
del programa i en la formació dels grups
d’habilitats socioemocionals.
Cal destacar que la psicopedagoga assumeix el rol de
col·laboradora i facilitadora de recursos, a més m’ha orientat cap a una
progressiva autonomia, fent-me assumir la
responsabilitat de les meves actuacions.
He trobat molt interessant la
recollida d'informació inicial per poder guiar la intervenció, basada en les
entrevistes realitzades, l’ observació directa
i la valoració psicoeducativa.
Ha estat necessari fer una anàlisi dels casos que
són susceptibles a fer el programa. per tal de fer la proposta de grups. Aquelles
sessions van ser molt interessants i productives ja que vam compartir molta
informació i vaig tenir l’oportunitat de conèixer els aspectes més tècnics, com
ara, les proves, l'abordatge i les
actuacions que es duen a terme. Per altra banda, he pres consciència del grau
de confidencialitat que legalment se li exigeix al Centre, aspecte que
desconeixia i que considero molt important.
En
relació a la metodologia i donat que es tracta d'un abordatge social i
emocional s’ha considerat necessari iniciar la intervenció en petit grup,
basant-se en la perspectiva constructivista, permetent així, l’elaboració d'un model de treball amb famílies que vagi més enllà dels casos individuals i
s’estengui a la dinàmica de grups.
A l’hora
de portar a terme el Pla d'Actuació hem anat seguint les fases previstes i ens
ha quedat per fer l’organització general del programa, les activitats i
recursos i la valoració i avaluació del programa.
Aquest Pràcticum, m’ha servit per aprendre tant aspectes
teòrics com pràctics. M’ha ajudat a conèixer el dia a dia del Centre, l’organització
de l’equip, la manera de treballar, el desenvolupament de les sessions i la relació amb totes les persones que hi
participen. Ha estat una
experiència molt enriquidora i m’ha aportat el complement indispensable que ha d'acompanyar i refermar la teoria.
Per acabar dir que estic molt motivada
per continuar la segona part, és a dir el Pràcticum II, amb la il·lusió de
poder acabar de dissenyar el Programa i poder portar-ho a la pràctica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada