MOSTRA DE PROVES

L’Escala EDAH, d’Anna Farré i Juan Narbona (1998)  és una prova d'aplicació individual, d’una durada de 5 a 10 minuts i aplicable a nens i nenes de 6 a 12 anys (de primer a sisè de primària). La seva avaluació es realitza mitjançant dues àrees, amb un qüestionari de 20 ítems que han de ser contestats pel professor-tutor.

Aquest  EDAH correspon al Cas 1

Aquesta prova la he valorat amb supervisió de la Psicopedagoga, tenint en compte , que el risc moderat es troba entre el percentil 90 i 94  i el risc elevat és a partir del  percentil 95 . 

En el cas presentat observem, per tant, que les àrees d’hiperactivitat, trastorn de conducta i hiperactivitat+Déficit d’atenció juntes es troben fora de l’interval considerat de risc, però veiem que la puntuació dels ítems referents al DA sol, ens porten a obtenir una puntuació que situa aquest cas en un percentil 95, és a dir, dins del que es considera “RISC ELEVAT”.

D’altra banda, de les primeres àrees esmentades, malgrat estar considerades “SENSE RISC”, cal tenir en compte que les de TC i H+DA es troben al límit amb el que es considera “RISC MODERAT”.

Finalment, l’àrea H, malgrat situar-se en el percentil 65 i no estar considerada de risc, no s’ha d’obviar, doncs també s’haurà de tenir en compte en avaluacions posteriors.

La Psicopedagoga em comenta que aquesta prova no és l’únic instrument d’avaluació i que s’utilitza en una primera fase com a screening per elaborar hipòtesi de diagnòstic o per valorar i fer el seguiment dels efectes terapèutics. És molt senzilla de passar i valorar, permet fer una valoració ràpida quantitativa i la subclasificació permet també donar orientacions en base a una avaluació qualitativa.  

La Psicopedagoga em comenta que aquesta prova no és l’únic instrument d’avaluació i que s’utilitza en una primera fase com a screening per elaborar hipòtesi de diagnòstic o per valorar i fer el seguiment dels efectes terapèutics. És molt senzilla de passar i valorar, permet fer una valoració ràpida quantitativa i la subclasificació permet també donar orientacions en base a una avaluació qualitativa.  

Aquestes dues mostres corresponen a les escales de Conners, passades al mateix cas. Per obtenir l’índex de  Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat es calculen els resultats i es traslladen a les taula diagnòstica del DSM-IV

A l'igual que les proves anteriors aquestes ens aporten informació per fer hipòtesi sobre el diagnòstic.

Després d’ explicar-me com es valoren,  em comenta que les observacions i entrevistes amb el nen, les entrevistes amb els pares i amb els professors, tenen un pes molt important en el diagnòstic.

En el cas del nen s’observa la seva conducta, si la seva actitud és participativa, si és correcte en les intervencions, la manera d’expressar-se i la seva opinió en vers al centre escolar i a la seva família.

En el cas de la família ens interessa la informació relativa a les característiques que presenta el seu fill, la freqüència amb la que realitza les conductes no adequades i els problemes que presenten en l’entorn familiar: com està estructurada la família, si existeixen límits i normes clars, la comunicació entre els diferents membres...

Per últim en les entrevistes amb els professors del centre escolar, necessitem informació de les dificultats del nen en el centre. Es sol·liciten les dades sobre el nen a nivell acadèmic, social i emocional.

Una altra mostra de proves realitzades, el test de Bender,  en aquest cas,  correspon al número 4

Aquestes són les etiquetes presentades

La Psicopedagoga m’ha deixat el llibre del Test Guestàltico de Bender , m’ha fet arribar uns apunts seus per interpretar aquesta prova i m’ha recomanat una presentació amb slideshare molt gràfica i senzilla:

 http://www.slideshare.net/dratorres/test-gestaltico-visomotor-bender-7-presentation