Autoestima: ajudar a fomentar una bona autoestima en el fill.

L'autoestima és l'apreciació subjectiva del propi jo, un tret de la personalitat modificable segons la percepció dels altres, els èxits aconseguits i els missatges rebuts. Sempre és un grau (es té en major o menor mesura) i se sol detectar en psicologia a través de qüestionaris, si bé no hi ha un mètode fiable, ja que és una percepció subjectiva. Es comença a formar als 5-6 anys i va afermant-se amb el creixement. Components de l'autoestima Les persones amb una bona autoestima acostumen a presentar aquestes característiques: Y   confiança en les seves capacitats Y   bon concepte d'elles mateixes Y   sentit de pertinença a un grup, relacions socials Y   atribució correcta de responsabilitats Y   assertivitat i optimisme Y   capacitat d'assumir els canvis a la pròpia vida Y   sensació de control i interpretació acurada dels missatges aliens Y   sentiment d'ésser estimat Y   autoconeixement  i acceptació de la pròpia personalitat Y   autoestima: Bona opinió o respecte que un té de si mateix Efectes de l'autoestima Una persona amb una baixa autoestima té menys èxit en les tasques que emprèn, ja que no coneix els seus punts forts i no sap aprofitar-los, tendeix a desanimar-se amb facilitat i no assumeix riscos. Les expectatives negatives acaben condicionant el resultat. Aquest sentiment, a més a més, es projecta cap a l'exterior i pot provocar que les altres persones no respectin o valorin la persona en qüestió, veient-la esbiaixada. Sovint es cerca pal·liar la baixa autoestima a través de la violència, humiliant els altres per sentir-se dominant en alguna situació. Una autoestima saludable, per contra, és un factor protector contra el fracàs escolar, la depressió i el sentiment de solitud. El seu excés porta a l'orgull, i el narcisisme. Alguns suggeriments per treballar l’autoestima dels fills/es. ·         Acceptar el fill/a tal i com és; amb els seus defectes i virtuts, reconeixent les seves capacitats i limitacions. ·         Marcar normes de conducta i convivència clares i justes, adequades a l’edat del nen. El no saber establir límits clars és perjudicial per l’autoestima. ·         No sempre hem de deixar que els fills/es facin o aconsegueixin immediatament allò que volen. ·         Tenir confiança en ells. Cal donar-los oportunitats. ·         Tenir expectatives realistes. ·         Donar sempre un tracte respectuós. Si cal renyar es pot fer des de l’acompanyament, a través del diàleg i explicant el per què. Utilitzar expressions i frases com ara: Entenc que estiguis enfadat però en aquest moment no…. D’aquesta manera mostrem respecte pels seus sentiments ·         Escoltar activament * i interessar-se pels problemes que presenta el fill/a. ·         Fer-li saber que estem satisfets d’ell. Reforçar els components positius. Valorar l’esforç. ·         No ser sobreprotectors i fomentar l’autonomia del nostre fill/a. Deixar que faci per si sol tot allò que és capaç de fer sol, tenint en compte la seva edat i les seves capacitats. ·         Procurar predicar amb l’exemple. Els adults fem de model i ells ens copien conscient i inconscientment. ·         Cal parlar als fills no com a iguals, sinó com a pares i mares que tenen l’autoritat per educar-los (L’autoritat no és autoritarisme ni aplicar elperquè ho dic jo). ·         Invertir temps fent activitats junts. Compartint aprenen a compartir amb els altres. * L’escolta activa suposa: 1.- Mantenir una posició corporal oberta al diàleg, fent veure amb gestos, que ens interessa el que ens diuen 2.- Mantenir el contacte visual, de forma no dominant o intimidatòria 3.- Escoltar sense interrompre. el cos ha d’indicar que efectivament s’escolta, amb el somriure sincer i expressions d’assentiment … No és necessari estar d’acord 4.- L’escolta ha de ser reflexiva: significa tenir empatia, comprendre els sentiments de que ens parla. Podem parafrasejar o repetir amb altres paraules el que ens estan dient, fent veure que comprenem. Ajuda a clarificar els missatges i promou l’enteniment mutu. 5.- Cal tractar de comprendre el punt de vista de qui parla, acceptar les seues opinions, encara que no les compartim 6.- Eliminar obstacles que frenen la comunicació: crítiques, desqualificacions, exigències, prejudicis, estereotips, .. 7.- Respectar l’espai vital que l’altra persona vol mantenir.